El perfum, com a reina de la cosmètica, sempre s'ha situat a la part superior de la cosmètica. Des de l'antiguitat fins a l'actualitat, el perfum ha registrat massa anècdotes, fins i tot els nens que no han viscut mai el món poden buscar-ne la fragància. Cada fragància té la seva pròpia llegenda, té la seva pròpia història i té una llegenda d'amor i temptació.
Les espècies semblen ser senzilles, però de fet hi ha diversos processos i hi ha massa secrets amagats a les ampolles petites. S'utilitzen centenars d'espècies, amb tipus i estils de fragàncies en constant canvi, diferents estils de disseny i diferents campanyes publicitàries.
1. La història del perfum
Els perfums xinesos també han estat objecte d'investigació i desenvolupament continus per crear les seves pròpies fragàncies. Com un dels països més antics, la Xina té milers d'anys de cultura de les espècies i també és un dels països amb espècies més abundants del món. Com a país més poblat, la Xina amaga el mercat de perfums més gran. Com a estrella en ascens, és el somni d'una persona intel·ligent que la Xina pugui fer perfums amb característiques xineses que satisfan el món.
Hi ha molts tipus de matèries primeres de perfums i el procés és complicat. Per obtenir un perfum satisfactori, cal passar per milers d'experiments. Des del cultiu de matèries primeres fins a l'extracció de substàncies aromàtiques, el perfum reflecteix el poder de la tecnologia. Les primeres matèries primeres de perfums provenien principalment de la naturalesa primitiva, rics recursos vegetals i recursos animals, juntament amb l'artesania més antiga, el primer grup d'amants de la bellesa ha après a portar l'aroma de les flors per destacar-se. Més tard, la gent va utilitzar el mètode antic per esprémer les substàncies aromàtiques que contenen les plantes. Després de remullar-se amb oli, les substàncies aromàtiques es van dissoldre a l'oli, i la fragància emesa era pura i primitiva. No només pot mantenir el cos humit quan s'aplica al cos. , i pot aportar aroma.
Més tard, al segle XI, l'àrab Avicenna va inventar accidentalment el mètode de destil·lació. Mitjançant la barreja de rosa i metall, es va extreure oli essencial de rosa d'alta puresa per destil·lació, seguit de diverses plantes. Les essències van sortir una rere l'altra, reescrivint la història de l'aroma al món. A causa de l'aroma més pura, s'ha exclòs la interferència d'impureses i la qualitat del perfum ha experimentat un salt qualitatiu. Des d'aleshores s'ha introduït l'aparell de destil·lació molecular, que permet segmentar olis essencials segons diferents pesos moleculars per obtenir matèries primeres més pures; L'extracció supercrítica de diòxid de carboni pot retenir millor la fragància natural de les plantes. Obtenir substàncies aromàtiques d'alta qualitat. Aquests avenços tecnològics proporcionen matèries primeres d'alta qualitat per a la fabricació de fragàncies. Avui dia, amb el desenvolupament continu de la tecnologia de síntesi química, les matèries primeres que es poden utilitzar en la producció de perfums augmenten dia a dia, fet que fa que el disseny i la creació de perfumeria tinguin un espai més ampli.
2. L'art del perfum
Una ampolla de perfum és una obra d'art. Cada perfum és un producte d'originalitat. L'art del perfum es reflecteix principalment en el disseny de la fragància del perfum i l'ampolla d'embalatge. La fragància no és només una tècnica sinó també un art. Està molt relacionat amb la realització artística i el gust personal del perfumista. Expressa la comprensió de la vida del perfumista. El perfumista dota el perfum d'ànima, i utilitza el perfum per reflectir la seva pròpia percepció.
Emerald Guerlain va fer el perfum "JICKY" per retre homenatge a la perla de la palma, i va utilitzar el perfum per commemorar el seu amor. Guerlain III Jacques Guerlain va utilitzar "Les mil i una nits" per elogiar l'amor i Issey Miyake va voler seguir la vida a " Aigua de la vida" Zen. Els europeus consideren la música, la pintura i les fragàncies com les tres arts més orgulloses i portades endavant de la civilització humana. Perquè la música, la pintura i la fragància requereixen el cultiu més artístic i la més bella educació, perquè és un art en si mateix. Art. A la Bíblia també s'esmenta repetidament que la fragància pot tocar les cordes de les persones més que el so i les imatges, és una poesia que s'aprecia amb el nas.
El disseny de la forma dels envasos de perfums ha de reflectir la seva connotació cultural i l'efecte estètic, i s'ha de crear d'acord amb els canvis i requisits del gust estètic de la gent, per tal d'aconseguir la perfecta unitat de practicitat i estètica. Diverses formes de disseny innovadores, úniques, avantguardistes i artístiques han creat noves idees per al disseny d'envasos de perfum i s'han integrat amb valentia en el disseny dels dissenyadors. Per molt que canviï la forma de l'ampolla de perfum, hi ha un principi que segueix sent el mateix, és a dir, com transmetre la informació del sentit de l'olfacte a través de la visió. El dissenyador francès d'ampolles de perfum Pierre Dinend creu que el concepte de forma de l'ampolla de perfum sovint es transmet mitjançant l'estimulació visual. El contingut del formulari pot despertar el reconeixement i la ressonància de la bellesa de la gent. Per tant, el dissenyador no és només el creador de la forma, sinó també el transmissor d'informació i el creador de la bellesa.
3. La cultura del perfum
La fragància sense suport cultural és difícil d'arribar lluny. Quan els consumidors nacionals persegueixen marques de fama mundial en el consum de perfums i menyspreen les marques nacionals, hem de pensar per què la Xina, que té una cultura de fragàncies mil·lenària, no ha aconseguit produir marques de perfums amb influència mundial. Els consumidors nacionals han de parlar d'Europa i dels Estats Units quan compren perfums, i respecten encara més el perfum francès. Això es deu al fet que Europa i els Estats Units tenen una llarga tradició en l'ús de perfums i una profunda cultura del perfum, per la qual cosa s'han convertit en el referent per a la producció i el consum de perfums. El primer perfum humà va ser inventat pels egipcis. Cleòpatra, la reina de Cleòpatra, estimava el perfum i sabia utilitzar el perfum. El seu cos estava sovint cobert de flors sexy i fragàncies de ventalls per millorar el seu índex de sensualitat. Augmenta l'autoritat i la feminitat de la reina egípcia. Després d'això, els grecs creien que el perfum era el regal dels déus, i olorar la fragància significava l'arribada i la benedicció dels déus. Als antics grecs els agradava fer servir perfum als peus. Van dir: "Quan fas servir perfum al cap, només els ocells el poden sentir. L'alegria del perfum. Si l'utilitzo als meus peus, em pot arribar al nas des de baix cap amunt. Així em puc banyar amb la fragància per tot arreu. el meu cos."
Quan els romans van envair i van ocupar Grècia van imitar els costums grecs i van desenvolupar el luxe del perfum fins a l'extrem. La tradició d'utilitzar el perfum s'ha transmès a l'alta societat d'Europa. Al segle XIV, els perfumistes feien a mida l'aigua de la reina d'Hongria a petició de la reina Isabel d'Hongria. Lluís XIV, Lluís XV i Lluís XVI de França estimaven el perfum, convertint el palau francès en un "Palau del Perfum" i París també. La "Capital del Perfum". A la Xina, com que valoren la comoditat de l'entorn de vida més que l'encant sexy personal, persegueixen l'experiència espiritual sense els problemes de l'olor corporal. Per tant, la història de l'ús de l'encens a la Xina es reflecteix principalment en el desenvolupament de la cultura de l'encens. Des del forn Boshan a la dinastia Han fins al forn Xuande a la dinastia Ming, des de diversos rituals d'encens fins a diverses receptes d'encens, la cultura de l'encens de la Xina és única. Va arribar al seu punt àlgid i va influir en el Japó circumdant, i es va convertir en una cultura oriental única de l'encens que s'ha convertit en una activitat elegant per als literats. Els literats i els estudiosos elegants consideren la barreja i el tast de perfums com coses elegants. Poca gent es fixa en l'ús i el disseny del perfum. Per tant, hi ha una manca de recerca de perfums i precipitació cultural al nostre país, i no s'ha format cap hàbit de consum de perfums. Després de la reforma i l'obertura, el perfum s'ha convertit en un producte importat i és molt estimat per les dones consumidores nacionals. Els anys de desenvolupament dels treballadors de coll blanc han anat creant una preferència dels consumidors pel perfum, però el seu patrimoni cultural encara és occidental més que oriental.
